Per què l’11N és cosa de totes

Remor Magazín

Publicat 11/10/2026

La imatge de la universitat com a bombolla aïllada dels conflictes urbans s’ha anat esgotant a mesura que les seves parets s’han anat fent més i més permeables a les mecàniques de precarització que travessen el conjunt de la societat. Viure a la ciutat, combinar-ho amb una feina estable mentre s’assumeix un cost de vida desorbitat i el d’una trajectòria acadèmica exigent suposa tot un exercici d’equilibri mal plantejat i, alhora, profundament ignorat a escala institucional. Per milers de joves que omplen les aules, estudiar s’ha transformat en una cursa d’obstacles contra la precarietat. 

És en aquest context que cal interpretar la vaga de l’11 de novembre com una oportunitat ineludible per fer del campus una trinxera de resposta.

Sovint el debat sobre la participació en una jornada de vaga se sol reduir deliberadament a un fals dilema individual que ronda els paràmetres de l’assistència. Aquesta lògica, lluny de ser neutra, desarticula qualsevol temptativa d’acció col·lectiva, operant des d’un marc ideològic determinat, resultant en entendre un dret polític col·lectiu com un mer problema privat i d’agenda que desposseeix la protesta de la seva força disruptiva genuïna. 

Recuperar el rol de l’alumnat com a subjecte polític implica, per damunt de tot, trencar la inèrcia mercantilitzadora que redueix l’estudiant a la condició de client o consumidor de serveis educatius. Trobem necessari subvertir aquest modus operandi i reconèixer que la posició de l’estudiantat dins l’engranatge universitari té una capacitat de transformació profunda i revolucionària.

La veu des de la primera línia

Per poder entendre del cert fins a quin punt aquesta situació cala en el dia a dia de les estudiants, cal escoltar les veus que sostenen els espais de resistència tant al campus com a l’acampada:

“Soc estudiant, he vingut a Barcelona i em costa pagar un lloguer; de fet, m'estan ajudant econòmicament els meus pares perquè la situació a Barcelona és molt difícil. Com a persona que té el privilegi de poder tenir un sostre, crec que el nostre deure és posar-hi el cos [...]. Al principi hi havia molta motivació, érem moltes, i cada vegada som menys (a l’acampada), però seguim i ho seguirem fent perquè som poques però tenim clar que el que fem és molt necessari. Compaginar aquests espais amb la carrera és complicat, però ensenya a veure que l'organització és l'única sortida.” – Estudiant d’Humanitats, resident a l’acampada i militant de l’Assemblea Ciutadella.

Durant massa temps s’ha expressat el discurs dels anys d’estudi universitari com a etapa de transició, una mena de parèntesi de quatre o cinc anys en què les estudiants ens hem de veure obligades a acceptar condicions de vida miserables sota la falsa promesa que “després ja vindrà la recompensa”. La vaga de l’11N ens pertoca a totes precisament perquè nega la trampa del “mentrestant”, perquè reconeix que la vida digna no es pot posar en pausa a l’espera d’un futur incert que el mercat ja no garanteix. 

La lluita per l’habitatge suposa una construcció quotidiana a través del suport mutu i solidari a les aules i als barris, ja que, al contrari, perd tot el seu sentit. Prova d’això és l’èxit que demostren les assemblees de facultat i l’organització que s’ha anat construint des de la base. 

L’objectiu d’aquesta reflexió és oferir eines que permetin entendre que el desencís és el resultat d’anys de desarticulació social que cal combatre col·lectivament i que intentar revertir la tendència del desànim que moltes estudiants senten requereix temps, escolta i la creació d’espais on tothom es pugui sentir partícip sense pressions ni dogmatismes.

Aquesta jornada pot funcionar com un punt de trobada per començar a refer aquests vincles, i que pot servir – i de fet ha de servir – perquè desenes d’estudiants descobreixin que l’aula pot ser un espai de debat polític i complicitat. És per això que el veritable valor (i propòsit) d’aquesta vaga resideix en allò que pugui créixer a partir de l’endemà – al cap i a la fi, l’organització col·lectiva és la necessitat més bàsica i urgent per defensar una vida digna tant dins com fora de les aules. 

Vaga 11N | Remor Magazín
Cartell vaga 11N | Remor Magazín