La vaga general a la UPF
Cobrim la prèvia i la jornada de l’11 de novembre a la Universitat Pompeu Fabra
Remor Magazín
Publicat 11/14/2026
Aquest dimecres 11 de novembre, dia de vaga general, s’han organitzat piquets, accions i ocupacions arreu dels Països Catalans, i la UPF no n’ha estat una excepció, trobant-se el Campus de Ciutadella tancat al llarg del matí. Després de l'article Per què l'11N és cosa de totes, que analitzava el paper de les estudiants en el si de la vaga de l'11N, la Remor cobreix la jornada.
Una jornada amb setmanes de preparació
El dimecres 14 d’octubre, una publicació del SEPC Ciutadella juntament amb les assemblees dels campus de Ciutadella, Poblenou i Mar, encetava el cicle de Comitès Oberts que cada dimarts a les 12:30 han pres el pati del 20. Des de llavors, les estudiants s’han organitzat per trencar la normalitat del campus tot organitzant encartellades, passaclasses, paradetes informatives i pintades de pancartes obertes a tothom.
“Mai havia repartit tants fulletons”, assegura una de les membres del Comitè Obert, i afegeix “la nostra idea des del principi era que no es pogués ni caminar per la universitat sense ser conscient que el dia 11 hi havia una vaga general i que a la UPF es farien coses”. I és que els Comitès Oberts van aplegar fins a 50 persones cadascun, acumulant un gruix de 120 membres al grup organitzador i de gairebé 300 seguidores al canal de WhatsApp. Uns nombres sense precedents en els darrers anys.
En aquesta línia, el dia 10 de novembre ha comptat amb una programació de luxe; a les 10:30 s’ha organitzat una taula rodona amb Júlia Lull Sans, Sergio Canalada, Josep Maria Caroz i Darío Doña Falcón com a ponents, les quals han aportat la seva visió envers la necessitat d’organitzar la vaga una anàlisi del front laboral i sindical de la situació de l’habitatge i la seva vinculació amb les estudiants. A les 12:30 ha tingut lloc el darrer Comitè Obert de la vaga i a les 18 h una xocolatada popular per prendre forces i enllestir els preparatius de la jornada de lluita. Així i tot, s’han pogut veure membres del Comitè Obert traslladant mobiliari des de les 8 del matí del dia 10 per tal de poder barricar els diferents accessos a la universitat.
Les relacions amb la universitat, el punt de fricció d’aquesta jornada
Tot i que la institució de la UPF com a tal no era l’objectiu polític de la vaga, sí que ho era el fet de tancar els centres de treball i educatius, com ho són els campus universitaris. Per aquest motiu i per poder garantir la seguretat de les estudiants encarregades de la tancada, s’han mantingut relacions polítiques amb representants de la universitat al llarg de diversos dies i durant la mateixa jornada.
Externament, sobtava un correu enviat el 5 de novembre per la Vicerectora d’Estudiants i Alumni, Aïda Solé Auró, on se citava l’article 33 de la LOSU al·legant que s’hi “protegeix tant els drets de l’estudiantat que vol assistir a la classe com el d’aquell que s’aculli a l’aturada”. Aquest mitjà no ha sabut trobar en quin apartat s’estableix que accedir a classe sigui un dret. Qualsevol cas, aquest moviment per part de la Universitat Pompeu Fabra mostra un gir conservador de la institució, sigui degut al relleu en algunes figures clau dins la institució, o a la inscripció de la pròpia UPF dins l’auge reaccionari i conservador generalitzat.
I és que aquest gir institucional s’ha fet palès en diverses de les iniciatives i accions preses per la institució darrerament, i la vaga del dimecres no n’ha estat exempta. En aquesta tancada del dia 11, es materialitzava mitjançant el correu esmentat, així com en declaracions de la pròpia UPF envers la fi de la tancada a les 14h del migdia, expressant la seva voluntat de tractar de reprendre l’activitat docent com abans possible —tot i el perjudici que suposés en una vaga general històrica arreu—. Aprofitem el present article per encetar el debat envers la direcció política i presa de decisions de la nostra universitat, entenent que és un debat més que necessari a mantenir com a comunitat universitària, en la seva complexitat, polèmica i gran abast.
Una vaga que ha anat “de les aules als carrers i dels carrers a les aules”
En les diverses publicacions fetes a les xarxes socials, s’ha pogut veure una gran interacció entre les organitzacions i associacions estudiantils i les organitzacions del barri. I és que, tot i la dinàmica individualista pròpia del neoliberalisme que s’ha establert en les darreres dècades, que planteja les universitats com a centres aïllats dels barris on es troben, cada vegada més veiem que no son alienes a la globalització i gentrificació imposades a Barcelona.
Per aquest motiu, demanem una valoració de la vaga a Joana Parera, militant d’Assemblea Ciutadella, i a un militant d’Arran del Poblenou i estudiant de la UPF, ambdós presents en la tancada d’aquest dimecres.
Valoració d’Assemblea Ciutadella
Una vegada més s'ha tancat el Campus de Ciutadella per garantir els drets de les treballadores i de les estudiants. És important entendre que aquestes tancades no són una acció purament performativa, són un mecanisme de pressió per obligar la universitat a respectar el dret a vaga, objectiu final del Comitè de Vaga.
Aquest 11N les estudiants ens hem adherit a les reivindicacions de la necessitat de regular un mercat pervers que crea desigualtat i privatitza un dret bàsic i fonamental com és l'accés a un habitatge digne. Passada la tancada només podem agrair a una participació estudiantil inèdita. El Moviment Estudiantil és la nostra millor arma contra aquells que ens volen trepitjar, i aquest dimecres s'ha tornat a demostrar.
Trencant la dinàmica històrica que concentrava la força de la participació estudiantil a Ciutadella, hem vist una activitat transversal a tots els campus després de 2 anys sense tancades, tot i les traves i oposició institucional de la universitat. I malgrat que cal continuar treballant per formar-nos i enfortir les dinàmiques dins del Moviment Estudiantil, sentim un gran orgull i encoratgem a tothom a participar i dir la vostra a les pròximes ocasions. Per ser encara moltes més i molt més fortes.
Valoració Arran del Poblenou
La universitat és un punt sovint massa desconnectat de la vida del barri. Precisament per això calia ser-hi.
No és casualitat, aquesta desconnexió, en un model d’universitat elitista i enfocat a aïllar-se de la realitat que l’envolta. Hi vam voler ser per compromís, per militància i perquè sabem que el jovent som un sector potencialment revolucionari, que no comprem fàcilment el sentit comú hegemònic. “Quan el jovent avança, ningú retrocedeix” no és un simple eslògan.
La nostra acció serà determinant per l’alliberament nacional, social i de gènere als Països Catalans i hem d’aprofitar qualsevol combat per apropar-nos-hi.
Una crida a la mobilització
Una de les entitats protagonistes d’aquesta vaga han estat els nuclis del SEPC Ciutadella i SEPC Poblenou, els quals segons declaracions, afirmen que entenien la tancada del campus de la Ciutadella com “l’aposta política per traslladar la vaga general a la universitat”. Asseguren que, a més a més d’assegurar que totes les estudiants poguessin adherir-se a la convocatòria i participar de les mobilitzacions dels seus municipis i barris, també tenien la intenció de “demostrar la capacitat organitzativa i les forces del Moviment Estudiantil de la UPF que comprén les assemblees de Poblenou, Ciutadella i Mar així com el SEPC”.
A més a més, analitzen l’alta participació dels comitès oberts i accions darreres per fer una crida a totes les estudiants que han participat d’aquestes de seguir organitzades i mobilitzant-se. Matisen que “lluny de ser un reflux puntual de mobilització la vaga ha de ser només el principi d’aquest nou cicle mobilitzador, i animem a tothom a militar a les assemblees de campus, per continuar lluitant cada dia i fer de la Universitat un espai de lluita, crític i combatiu.”
Sobre el paper del Moviment Estudiantil en aquest procés de començar a organitzar-se, el Sindicat afegeix: “Sabem que el Moviment Estudiantil és moltes vegades la porta d’entrada a la militància, i cal continuar enfortint-lo, estant sempre a primera línia. Les estudiants tenim el deure de dur la lluita de les aules als carrers.”.
